El Racionalisme a Girona

El Racionalisme apareix als anys 30 després de la I Guerra Mundial, en contraposició al Modernisme que havia trencat amb la contradicció i tot senyalant un primer pas cap al plastificat de les línies constructives però que finalment derivà cap al ornamentalisme buit. Per aquest motiu aprofitant els descobriments de l’anomenada Segona Revolució Industrial s’encaminà cap a la renuncia de la imitació de tot allò antic i a un, de vegades excessiu, tecnicisme estandaritzador. Aquesta nova forma d’arquitectura s’apropa a la proporcionalitat humana tot buscant la racionalitat de les formes, la funcionalitat i l’ús de nous materials.

Segons Le Corbusier, arquitecte suís considerat el pare de l’arquitectura moderna, s’havia de basar en els següents 5 postulats:
1.- Els pilotis: Els pilars han de separar l’habitatge del sòl per tal que aquest espai es pugui utilitzar a l’activitat, el moviment i la vegetació.
2.- La coberta-terrassa: En comptes d’emparar teulats inclinats, es proposa les terrasses planes i utilitzables.
3.- La planta lliure: En utilitzar pilars de formigó no calen parets mestres que impedeixin la lliure distribució de les plantes.
4.- La finestra allargada: Amb les plantes lliures podem fer finestres llargues que permetin l’entrada de més llum.
5.- La façana lliure: La lliure distribució de les obertures en la façana.

El arquitectes introductors de l'arquitectura racionalista a Girona varen ser Emili Blanch, Josep Claret i Ricard Giralt Casadesús; que malgrat haver-se format en les formes d'arquitectura tradicionals s'abasaren a aquesta nova forma de fer més funcional.

Els principals edificis de la ciutat que s’edificaren seguint aquest estil que estava sorgint a Europa són: