 El Romànic
El romànic és l’art que propi de l’alta edat mitjana a l’Europa occidental que s’inicià al segle X i que tingué el seu moment àlgid al segle XII. Aquest moviment recull les influències de l’art romà però també conté elements germànics, bizantins, islàmics i armenis.
Inicialment, es caracteritzà per un estil molt funcional i auster. Les naus eren de volta de canó sense ornamentacions ni obertures. Sovint la porta d'entrada era la única obertura i estava situada a la cara sud. Les finestres eren de doble esqueixada. Les naus podien estar dividides per pilastres unides per arcs de mig punt.
A les darreries del segle XI es comencen a incorporar refinaments com la pedra polida, l’ornamentació escultòrica de les finestres, capitells, portals... fins al segle XII en que ja trobem les grans obres del romànic, amb pintures murals, grans campanars i claustres. Trobem d’aquest últim període més esplendorós a Girona exemples com el Monestir de Sant Pere de Galligants o la mateixa Catedral.
El romànic català destaca per la seva arquitectura que es caracteritza per sostres baixos i parets gruixudes.
Les esglésies del romànic català es caracteritzen per:
- Una distribució en forma de creu llatina, i la part principal dividida en 3 naus.
- La seva distribució és molt simètrica.
- Un absis al final de la nau central, a vegades rodejat per un girola.
- Els sostres de la nau central en volta de canó i els de les naus centrals en forma de mitja volta de canó.
- Parets gruixudes amb espitlleres i ulls de bou. Aquestes evitaven que les parets s’ensorressin però no permetien l’entrada de gaire llum.
- Columnes amples, algunes amb els capitells decorats amb animals mitològics i escenes bíbliques.
- Les columnes s’uneixen amb arcs apuntats o amb arcs de mig punt.
|
