Ciutat de Girona

Nutrició: Tot el que et cal saber sobre els ous

Lídia — Tue, 21 Feb 2012 20:53:16 +0000

Els ous són un producte de consum habitual en la nostra dieta. És un aliment molt versàtil i intervé en l’elaboració de moltes receptes, tan dolces com salades. A més, ens aporta una bona quantitat de proteïnes bones i lípids, no tan dolents com es pensa. Però anem a conèixe’ls un xic més.

El codi imprès a la closca dels ous ens indica les seves característiques

Tots els ous són iguals?

No tots els ous són iguals. En tenim diferents mides: XL (molt grans), L (grans), M (mitjans) i S (petits). La grandària de l’ou depèn de l’edat de la gallina, quan són més joves ponen els ous més petits i quan són més velles, els ous més gran.

Una diferència a tenir en compte és com es crien les gallines ja que això determina el sabor i la qualitat de l’ou. Per tal de conèixer aquest de procés de cria, ens hem de fixar amb la numeració impresa a la closca de l’ou.

Analitzem el següent exemple: 1 ES 23 432 213

El primer número, el més important de tots, és la forma en què es cria la gallina. El número 1 significa que és una gallina campera. La ES ens diu que són d’Espanya. El 23 indica la província. El 432 el municipi, i el 213 és el número de la granja.

A l’exemple teníem el número 1, però també podem trobar:

0: Són ous de gallina que estan a l’aire lliure i s’alimenten del camp amb productes d’agricultura ecològica.
1: Són ous de gallines campestres, que es crien al terra de les granges i els hi toca el sol.
2: Són ous de gallines que estan a la granja, però no surten a l’exterior.
3: Són ous de gallines que es crien en gàbies apilades, sempre a l’interior, on se’ls hi apaguen els llums 8 hores al dia perquè deixin de menjar.

Des del punt de vista de la nutrició, tots els ous són iguals, o almenys així ho indica l’Institut d’Estudis de l’Ou. No obstant, el sabor és diferent. Com més felices són les gallines (menys estressades), més gust tenen els seus ous i més ataronjats són els rovells.

Varia el preu d’un ou a l’altre?

Sí, naturalment els ous de gallines campestres són bastant més cars que els granja. Podríem dir que quasi doblen el preu per dotzena. Una dotzena dels ous de granja costa 1’20€ aproximadament, i una dotzena dels de granja uns 2€, si els compres al mercat i no en una botiga gurmet.

Podem prendre ous si tenim colesterol?

Sens dubte els ous aporten colesterol, concretament uns 220mg, però aquest es concentra al rovell. A la vegada però, l’ou també té una lecitina que dificulta l’absorció del colesterol. Al rovell de l’ou també hi trobem un bon contingut de vitamina A i ferro.

La clara només té proteïna i un 90% d’aigua, així que, si algú vol controlar la ingesta de greixos pot fer truites de clares.

En qualsevol cas, la ingesta recomanada per una persona sana és d’uns 3 o 4 ous a la setmana, però se’n podria arribar a menjar un cada dia.

L’ou té una gran digestibilitat i molts aminoàcids essencials. A més, és un perfecte aliment, tenint en compte la seva relació qualitat-preu.

Com saber si l’ou és fresc?

Agafem un vas i l’omplim d’aigua i sal. Barregem la dissolució i hi posem l’ou, si aquest flota l’ou no és fresc. Quan més s’enfonsi més fresc és l’ou. Això és degut a que es trenca la seva càmera d’aire.

Una altra manera d’observar- ne la frescor és agafar l’ou i posar-lo a cau d’orella, sacsejar-lo, i si fa soroll senyal que no és fresc.

Algunes dades per saber-ne més:

El color de la closca, més fosc o més clar (blancs o rossos), indica la raça de la gallina.
S’ha de vigilar de no menjar-los una vegada hagin passat la data de caducitat recomanada. Solen conservar-se unes tres setmanes.
El millor lloc per guardar els ous és la nevera.
Els ous que tinguin una fractura a la closca és millor llençar-los ja que poden estar contaminats.
Encara que veiem que la closca de l’ou és un xic bruta, no s’han de rentar ja que podria penetrar per la closca i contaminar l’ou.
Per trencar la closca de l’ou s’ha de fer en un plat a part d’on el vulguem batre.
No s’ha de separar el rovell de la clara fent servir la seva pròpia closca.
Els ous una vegada cuinats també s’han de posar a la nevera.
Els ous s’han d’emmagatzemar amb la part més acabada en punta cap avall.
Són susceptibles d’agafar altres olors de la nevera, millor protegir-los.

Articles relacionats:

Girona solidària: Enginyeria Sense Fronteres

Xavier Bofill — Mon, 20 Feb 2012 23:56:04 +0000

Taller pràctic d'educació SFV (Amazonia equatoriana)

Entrevistem a l’Albert Pérez Matamala, voluntari de l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres des del 2008. Ha participat especialment de les activitats que duu a terme l’entitat a través dels seu grup de voluntaris gironins, com són les campanyes de sensibilització i incidència política a casa nostra; i durant 9 mesos a l’Equador en dos programes de cooperació.

Què és Enginyeria Sense Fronteres?

Enginyeria Sense Fronteres (ESF) és una ONGD que es dedica a la cooperació pel desenvolupament, des d’una posició aconfessional, apartidista i sense afany de lucre.

Però el que realment som a ESF és un conjunt de persones provinents d’àmbits professionals, docents i estudiantils multidisciplinars com són l’educació, les ciències socials, les ciències de la salut o la enginyeria… i que tenim com a objectiu treballar conjuntament per garantir l’accés universal als serveis bàsics. Participem també dels canvis socials necessaris, tant al Nord com al Sud, des del respecte per la diversitat cultural.

Quines són les principals necessitats tecnològiques dels països del Sud?

Parlar de necessitats tecnològiques, moltes vegades, fa pensar que els països del Sud tenen carències tecnològiques, però crec que aquest enfocament no sempre és del tot encertat; ja que molts països del Sud tenen accés a la tecnologia, però resulta que aquesta no està a l’abast de la societat civil.

Sí és cert que els projectes i programes de cooperació tenen com a objectius la transferència tecnològica i de coneixement, però com a entitat apostem especialment, i cada vegada més, per la segona opció. Intentem de posar a l’abast de les comunitats més desfavorides els mecanismes i coneixements per poder reclamar equitat de condicions a l’hora d’accedir als serveis bàsics, tot acompanyant els moviments socials que tenen lloc al Sud.

Com pot incidir la millora tecnològica en l’índex de desenvolupament humà en aquests països?

Una millora tecnològica aïllada segurament no té un impacte directe sobre el desenvolupament humà en els països del Sud. Per aquest motiu des de l’entitat apostem per projectes i programes que facilitin l’accés universal a la tecnologia des d’un punt de vista multidisciplinar del desenvolupament humà. Creiem que qualsevol acció ha de contemplar de forma transversal perspectives sobre medi ambient, salut, gènere, economia i participació; des del respecte per la diversitat cultural.

Només quan les ONGD aconseguim enfocar les accions al Sud des de la multidisciplinarietat és quan podrem obtenir, a mig termini, avenços en l’índex de desenvolupament humà.

Participants projecte iniciativa turística comunitària (Amazonia equatoriana)

En què consisteixen els projectes que dueu a terme des del grup de la Universitat de Girona a l’Equador?

En un inici, més que projectes o programes, la nostra tasca es tractava d’accions puntuals. Fou l’èxit en el resultat d’aquestes primeres accions inicials el que va fer que les contraparts al Sud i els finançadors del Nord dipositessin la seva confiança en nosaltres.

A partir d’aquest punt, el 2009 les accions es van convertir en projectes i programes, garantint una certa estabilitat al Sud. Això va permetre començar a treballar amb les administracions públiques colze a colze, aportant el coneixement que teníem d’aquelles comunitats sense accés als serveis bàsics, alhora que aportant els mecanismes a les comunitats per reclamar a l’estat equatorià l’accés a aquests serveis.

Un exemple d’aquest treball va ser l’acompanyament de l’administració pública local a tres comunitats indígenes permetent la instal·lació d’una mínima il·luminació a les seves llars i edificis comunitaris mitjançant energies renovables. Aquesta permet a les comunitats tenir tres hores de llum a casa, un centre sanitari on poder guardar medicaments, ordinador a l’escola…

Ciutat de El Coca a l'Equador

Quines tasques realitzen els vostres voluntaris?

Podríem dir que tenim la sort de tenir voluntaris tot terreny, que s’adapten a la realitat i quan arriben a terreny es posen el mono de feina i són un més en el projecte.

Al Equador hi ha la figura d’expatriat, una persona que treballa per ESF que coordina el projecte i que viu permanentment al país. Ell és qui treballa amb les contraparts d’allà i qui durant els mesos d’estiu sol rebre els voluntaris de l’entitat que desitgen participar en algun programa de cooperació, treballant conjuntament amb ell i les contraparts. La seva tasca és transversal, recolza en totes les tasques del projecte segons les necessitats i aptituds, tant a la ciutat de El Coca com enmig de la Selva Amazònica equatoriana en comunitats indígenes.

Perquè creieu que és important incidir sobre les energies renovables?

Bé, des de l’entitat apostem per l’accés als serveis bàsics; i en el cas concret l’energia entenem les energies renovables com una de les opcions. És important incidir que l’accés a l’energia ha de ser sostenible, contemplant no només una solució tecnològica òptima, sinó que tingui efectes positius en el present i futur. És per això que apostem per l’estudi concret de cada cas, tot i que creiem que les energies renovables són les que permeten obtenir més resultats positius de forma global, especialment en les zones aïllades del Sud com és el cas d’allà on treballem.

Instal·lació SFV aïllada subvencionada pels fons FERUM equatorians (Amazonia equatoriana)

Quines campanyes dueu a terme a les comarques gironines?

L’entitat té tres campanyes diferents:

El preu de l’abundància: drets humans a les fosques
Aigua de tothom, un dret i no una mercaderia
Sobirania alimentària

Des d’aquí Girona participem especialment de la que porta per nom El preu de l’abundància: drets humans a les fosques i que fa referència a l’energia i indústries extractives. Apostar per aquesta campanya és una eina de sensibilització i incidència, i ens permet reportar a la societat civil gironina tot allò que hem après al Sud. Això es plasma amb activitats com jornades sobre energies renovables, conferències, tallers d’educació no formal, accions de carrer…

Quina és la incidència del desenvolupament tecnològic dels països del Nord sobre les poblacions del Sud? La heu pogut observar en les vostres estades allà?

Crec que la incidència no és tan plausible ja que per cobrir les necessitats bàsiques de les poblacions del Sud no són necessaris grans avenços tecnològics. Per il·luminar una llar tres hores i poder fer servir algun petit electrodomèstic com una ràdio o una liquadora durant una hora, no cal una instal·lació d’última generació, sinó que cal tenir a l’abast una tecnologia que fa anys que existeix. Sí que han canviat petites coses, ara potser aquesta instal·lació concreta enlloc de dues bateries que emmagatzemin l’energia produïda en fa servir només una perquè ja té prou capacitat i, per tant, algunes instal·lacions s’han abaratit.

Però els avenços tecnològics es noten poc, crec que el que hem notat més és el perfeccionament en l’ús d’algunes eines per part de la nostra pròpia entitat. Per exemple des de fa un temps vam introduir una eina que es diu SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica) que ens permet l’emmagatzematge, tractament i consulta de dades. Amb aquesta eina podem creuar diferents dades (econòmiques, socials, culturals…) i treballar des d’una visió multidisciplinar en els projectes.

Taller teòric d'educació SFV (Amazonia equatoriana)

Quines són les vostres perspectives de cara al futur?

Malauradament el futur dels projectes i programes va molt lligat al finançament, per tant, crec que actualment el futur és incert. Esperem que sigui la qualitat de la nostra feina el que ens permeti seguir amb la mateixa força i amb la confiança dels finançadors. El que segur no canviarà serà la força i dedicació dels voluntaris de l’entitat que seguirem treballant per aconseguir els objectius d’aquesta tant al Nord com al Sud.

Cal remarcar que ESF té independència de finançament privat, què vol dir això? Doncs que els voluntaris i socis de l’entitat vam decidir que no ens podia tremolar el pols si decidíem iniciar una acció contra una transnacional, i que no podia ser que les nostres accions es supeditessin als interessos econòmics de transnacionals de telefonia, petrolieres, farmacèutiques… Realment és una de les coses que em fa sentir més orgullós de pertànyer a ESF, encara que som dels que notem més les retallades socials de les administracions públiques.

Com es pot col·laborar amb Enginyeria Sense Fronteres?

Per col·laborar amb ESF es pot fer de dues maneres: la primera és fer-se soci, aportant una petita col·laboració econòmica. De fet, ara més que mai és quan necessitem aquestes col·laboracions de gent amb iniciativa, amb ganes de lluitar contra les desigualtats i les causes estructurals de la pobresa.

La segona forma és essent voluntari i per això fan falta idees i motivació. Idees perquè som els voluntaris de l’entitat qui decidim el rumb d’aquesta, tot el poder recau sobre el voluntariat de l’entitat que s’organitza de forma assembleària, fet diferencial d’altres ONGD. I motivació perquè a vegades és més complicat decidir. Sovint és més fàcil fer allò que se’ns mana, resultat de com ens han educat. Això provoca que pertànyer a l’entitat sigui engrescador i un cop hi entres, cada vegada tens més idees i motivació i és difícil sortir-ne.

Es pot contactar directament amb el grup de voluntaris de Girona a través de correu electrònic, girona@esf-cat.org; o amb la seu de l’entitat a Catalunya a través de contacta@esf-cat.org.

Articles relacionats:

Entrevista a la periodista Sion Biurrun

Xavier Bofill — Wed, 15 Feb 2012 09:00:32 +0000

Sion Biurrun cobrint l'actualitat de les comarques de Girona

Va néixer a Figueres però va estudiar a Girona fins el 1985. Llavors marxà a Pamplona a estudiar Ciències de la Informació a la Universitat de Navarra. Durant la carrera va fer pràctiques a El Punt; i el 1990 en llicenciar-se va començar a treballar a TV3. Ha treballat fent reportatges pel programa 30′ com “El viatge” o “El preu de la prostitució″. Actualment treballa cobrint l’actualitat de les comarques gironines a la delegació de Girona.

Quan eres petita què volies ser?

Quan era petita, volia ser moltes coses. M’encantava l’assignatura d’Història i em vaig plantejar ser mestre. També vaig voler anar a l’estranger a estudiar idiomes i treballar de traductora a l’ONU. Una vocació que va sorgir arran d’unes estades que vaig tenir la sort de fer un estiu a Irlanda i un mes a Nova York. Vaig descobrir que viatjar m’apassionava i de fet, sempre que he pogut he fet escapades a diferents llocs, tot i que encara em queden molts, molts indrets per conèixer. Finalment, quan va arribar el moment de decidir cap on volia anar, la meva intenció era fer teatre, volia ser actriu.

Quan vas decidir que volies ser periodista?

Jo explico sempre que sóc periodista per accident, però he descobert que no podria ser un altre cosa que el que sóc. La meva decisió va ser una mica imposada. Quan va arribar el moment de triar què volia fer en acabar els estudis em vaig plantejar anar a l’Institut del Teatre a Barcelona. Però a casa meva no els va semblar massa bé. Des de l’escola els van aconsellar que per les meves aptituds i capacitats podria ser una bona relacions públiques o periodista. El fet que el meu pare fos de Navarra ens va portar a mirar l’opció de fer la carrera a la universitat d’allà. Haig de dir que ser periodista és la millor decisió de la meva vida i que agraeixo moltíssim que els meus pares insistissin.

T’agradaria treballar en altres formats periodístics com la premsa o la ràdio?

Poc abans d’acabar la carrera em vaig plantejar que volia fer. Molts dels meus companys feien pràctiques a diferents mitjans. Jo en aquell moment pensava en ser corresponsal de guerra i havia demanat per entrar a la Universitat de la Sorbona de París per fer un màster de política internacional. Vaig tenir l’oportunitat de començar a fer televisió; i el mitjà m’ha enamorat. Quan em van comunicar que podia anar a París ja estava engrescada amb la feina. Ara en aquests moments és un idil·li que encara està molt viu i que dia a dia m’apassiona.

Tens preferència per cobrir o tractar determinats temes?

M’encanten el temes socials. Tot el que tingui a veure amb històries personals, però també m’agraden especialment els temes de successos. De fet vaig començar a estudiar criminologia fa un parell d’anys, però em va ser molt complicat compaginar la feina, la universitat i la família, així que ho he posposat per més en davant ja que aquest món m’apassiona moltíssim.

Actualment treballes cobrint notícies arreu de les comarques gironines, però també has fet reportatges pel 30′; què t’agrada més?

M’agraden molt més els reportatges del 30′. Inverteixes moltes hores, i per tant fas jornades molt més intenses i llargues, fins i tot caps de setmana sencers, però et permet aprofundir en el tema i parlar amb persones molt expertes en la matèria. El dia a dia en el telenotícies t’obliga a treballar a contrarellotge i de vegades no ens permet aprofundir tant com voldríem. Però també és cert que aquesta manera de treballar enganxa i provoca molta adrenalina.

Què és el que fa que un reportatge o una notícia arribi bé al públic?

Per mi cada notícia que faig a diari intento, dintre de les possibilitats, que sigui un reportatge. Per arribar al públic, jo crec que s’ha d’explicar una petita història. Un exemple particular serveix en moltes ocasions per poder entendre un fet més general.

Quina és la notícia o reportatge que més t’ha marcat?

En aquests més de 21 anys fent notícies hi ha moltes notícies que m’han marcat. Crec que potser per la manera de treballar i pel temps invertit, però també pel que vaig aprendre professionalment, crec que el primer 30′ que vaig fer, al costat de Carles Bosch, és el que més m’ha marcat. Treballar amb ell va ser una experiència impagable. Vaig aprendre moltíssim no només professionalment sinó també personalment. Va ser com un màster.

És difícil distanciar-se del factor humà en determinades notícies?

Molt, i un exemple és un fet molt recent. Ara fa uns mesos un pare va degollar a la seva filla en un barri de Girona. Quan em vaig desplaçar al lloc dels fets, només imaginar el que el pare havia fet amb la petita, saber que la germana estava dins el pis, em va deixar molt tocada. Em va costar molt explicar el que havia passat, perquè imaginar que algú pot fer mal a una criatura de 18 mesos és molt impactant.

Quina creus que ha de ser l’objectiu del periodisme?

Jo crec que els periodistes tenim l’obligació d’informar del que passa. Donar tots els elements necessaris per entendre el què està passant de manera que l’espectador, lector o oient pugui formar la seva opinió.

Què és el que més t’agrada de la teva feina com a periodista?

El que més m’agrada és poder tractar amb persones molt diverses i treballar en histories diferents cada dia. Però més enllà de la feina, però gràcies a la feina, tinc l’oportunitat de poder conèixer persones fantàstiques que en alguna ocasió s’han convertit en amics o amigues que ara formen part de la meva vida.

Articles relacionats:

Espècies per catalogar en terres gironines!

Xavier Bofill — Tue, 14 Feb 2012 16:12:25 +0000

Espècies per catalogar és el nou disc dels Amics de les Arts

Avui Els Amics de les Arts estrenen el seu nou disc titulat “Espècies per catalogar”. Aquest grup revelació del panorama musical català ja feia tres setmanes que ens n’anava fent boca amb petits avenços com el senzill Monsieur Costeau.

Avui ja comencen la seva promoció a través de la signatura de CD’s en diversos centres comercials de Barcelona, però no serà dins aquest pròxim dissabte 18 de febrer que vindran a Girona a les 7 de la tarda per signar exemplars del seu nou disc al MediaMarkt.

Tanmateix, no serà dins al mes que ve que els podrem veure actuar per casa nostra. Els dos únics concerts que tenen programats de moment en terres gironines són el 23 de març a la sala polivalent de Cassà de la Selva i el 22 d’abril a la plaça de Braus d’Olot.

Articles relacionats:

Girona solidària: La Sopa

Xavier Bofill — Mon, 13 Feb 2012 16:54:08 +0000

Entrada al centre d'acolliment La Sopa

Per tal de conèixer quina és la situació de la pobresa a la nostra ciutat i quins mitjans social es posen a la disposició de les persones més necessitades, entrevistem a la Rosa Angelats Quintana, directora del centre d’acolliment La Sopa.

Què és “La Sopa”?

El Consorci Centre d’Acolliment i Serveis Socials La Sopa està format per vàries entitats públiques i privades i es dedica a l’atenció de les persones sense llar de Girona i província, compagina l’assistència amb la reinserció i la promoció de l’autonomia personal.

Quines tasques duu a terme el vostre centre d’acolliment?

S’ofereixen a les persones sense llar tot un ventall de serveis per poder assolir l’autonomia personal i la inclusió social, des de l’assistència a les necessitats bàsiques d’allotjament, alimentació, higiene, bugaderia, informació i orientació, centre de dia, habitatges d’inclusió i alternatives d’inserció.

Quina és la situació de la pobresa a Girona? Quines són les seves causes?

L’atur de llarga durada s’ha quintuplicat a Girona, i la precària situació laboral no millora, això fa que moltes famílies visquin amb el subsidi d’atur i quan s’esgota únicament subsisteixen amb una PIRMI. Això fa que molts necessitin l’ajut dels serveis socials sobretot en ajudes per alimentació i per fer front a pagament de lloguer, d’aigua, d’electricitat, etc.

Quanta gent fa ús dels serveis que oferiu? Quin és el més demandat?

En el servei d’allotjament de curta i mitjana estada atenem un total de 80 persones repartides de la següent manera:

Al centre de baixa exigència hi ha 40 persones durant el dia que fan serveis de menjador, bugaderia, atenció social, activitats, i a la nit hi dormen 17 homes.
Al centre d’inserció hi ha 40 homes i 10 dones que estan fent un pla de treball personalitzat.
Als tres pisos tutelats donem allotjament a 13 persones.
Al menjador tenim diàriament una mitjana de 100 persones, de les quals 67 són els que estan residint temporalment al Centre i la resta són persones que ja viuen en habitacions llogades o pensions però que no disposen de suficients recursos econòmics.
Al servei de dutxes obert a la ciutat vénen a dutxar-se diàriament unes 40 persones.
També oferim un servei de bugaderia obert a la gent sense recursos de la ciutat al qual vénen diàriament 8 persones.

Residents de la Sopa jugant

Com s’aconsegueix la reinserció a la societat de les persones en situació de pobresa?

S’aconsegueix per mitjà d’un pla de treball individual acordat i acceptat per l’interessat i el treballador social. Cal tenir en compte que es treballen tots els àmbits des de salut, laboral, familiar, econòmic, social, per recuperar el màxim d’autonomia possible. Per poder ser autònom es necessiten ingressos econòmics, malauradament en aquests moments de crisi no hi ha feina i la única possibilitat de rebre ingressos econòmics és a través de prestacions com la PIRMI, o pensions no contributives d’invalidesa. Tot això fa que es necessiti molt temps perquè una persona pugui integrar-se de bell nou a la societat.

Com va sorgir aquest consorci destinat a atendre les necessitats de les persones pobres o sense sostre?

La Sopa funciona des de l’any 1910, primerament es va crear l’Associació “La Caritat” per iniciativa del Bisbat i l’Ajuntament de Girona, i posteriorment es va crear una fundació pública, i des del 2006 funciona com un consorci format per vàries institucions públiques i entitats privades.

Quin paper hi desenvolupen les entitats gestores (ajuntament, bisbat…)?

Totes aquestes entitats formen part del Comitè Executiu que es reuneix cada dos mesos per tal d’aprovar pressupostos, aprovar convenis i protocols, així com supervisar el funcionament del Centre, etc. També tots ells formen part dela Junta General.

Com ha afectat la crisi a la vostra activitat?

El context de crisi econòmica rebaixa les expectatives dels que ja estaven al carrer. La crisi actual té aquesta doble problemàtica: augmenten les persones i els perfils de les persones sense llar i alhora s’empitjora la situació dels que ja estaven al carrer per la manca d’oportunitats i l’esperança de cara el futur. Ara atenem des d’homes adults separats o divorciats, joves amb problemes familiars, homes i dones de major nivell educatiu i cultural, augment de drogoaddictes, de malalts mentals i també de transeünts. Actualment el perfil és molt divers.

Un taller a la Sopa

Quins projectes de futur teniu com a entitat?

Els professionals estem molt preocupats per la manca de recursos i expectatives de futur per al col·lectiu sense llar que atenem, ja que està creant situacions d’angoixa i desesperació a les persones que ho pateixen. Apostem per la prevenció i per donar suport de manera integral: a l’habitatge, la feina, la salut, i defensar tots els seus drets. Concretament volem obrir el centre de baixa exigència 24 hores per poder donar més suport a les persones que viuen al carrer i anar obrint més pisos d’inclusió.

Com es pot col·laborar amb la vostra organització?

S’ha creat una associació d’Amics de La Sopa anomenada “Traçant Camins” sense afany de lucre que neix amb la voluntat de donar suport al col·lectiu de persones sense llar del nostre Centre. Podeu col·laborar fent-vos voluntaris i contribuir amb una mica del vostre temps i experiència o fent-vos soci d’aquesta Associació.

Articles relacionats:

La Bisbal d’Empordà

Xavier Bofill — Sat, 11 Feb 2012 19:10:11 +0000

Castell de la Bisbal del segle XII

Aquesta ciutat, capital del Baix Empordà, té el seu origen a la vil·la romana de Fonteta. Aquesta canvià el nom l’any 1019 en què aquesta fou cedida al Bisbat de Girona.

El principal monument de la ciutat és el castell d’estil romànic de finals del segle XII que trobem al bell mig del nucli medieval, al costat del riu Daró. En altres temps aquest majestuós edifici era la residència dels senyors Cruïlles i més tard el palau episcopal dels bisbes gironins. Durant un període també serví com a presó. Actualment és la seu del Arxiu Històric Comarcal.

A banda del castell, també destaquen en el nucli històric de la ciutat el call jueu, les voltes, el convent, la Torre Maria, el pont Vell o la Església de Santa Maria entre d’altres. Dins del municipi també podem trobar els nuclis de Castell d’Empordà i Sant Pol on podrem gaudir de la tranquil·litat i les vistes del massís de les Gavarres i la plana empordanesa.

Mostra de la ceràmica de la ciutat

També destaca en el desenvolupament econòmic i social de la ciutat la importància que ha tingut en aquesta la manufactura de productes ceràmics amb finalitats tant artístiques com industrials. Bona mostra d’aquest fet són les desenes de botigues i tallers dedicats a la producció i venta de tota mena de gerros, càntirs i tests que podem trobar escampats pels carrers de la ciutat.

Per tal de donar a conèixer tant la història com l’ús de la terrissa i la ceràmica a la població, trobem el museu Terracotta. Inaugurat l’any 1991, aquest museu emplaçat en l’edifici d’una de les més antigues fàbriques de revestiments ceràmics de la Bisbal, ens apropa amb més de 6.000 peces que formen la col·lecció; al procés tradicional d’adequació de la terra, modelatge i cocció de les peces de ceràmica i terrissa.

Les postres típiques, el Bisbalenc

No podem acabar la nostra visita a la capital del “Empordanet” com diria Josep Pla sense tastar les postres més típiques de la ciutat: el Bisbalenc, una deliciosa coca feta amb pasta de full, cabell d’àngel i pinyons que podreu trobar a totes les pastisseries de la zona.

Articles relacionats:

Nutrició: Llegums per combatre el fred!

Lídia — Mon, 06 Feb 2012 22:06:19 +0000

Cigrons dins de la seva beina

Amb aquestes freds que estem tinguen, el nostre cos ens demana aliments energètics. Aliments que ens facin entrar en calor, i què millor que un bon plat de llegums; i més si sabem tots els beneficis que aquestes ens aporten.

Els llegums són molt sans. Fa uns anys es consideraven aliments de rics i avui dia, tot al contrari. No obstant això els hauríem d’incloure a la nostra dieta setmanal, com a mínim un dia a la setmana. Constitueixen un pilar de la dieta mediterrània i tenen molts avantatges.

La seva generositat en hidrats de carboni complexes, més del 50% del seu pes sec, proporciona energia sense alts i baixos de sucre. Per tant, podríem dir que gràcies al seu contingut de sucres ens mantenen amb energia i sense sensació de gana durant unes quantes hores.

Tenen també un alt contingut proteic, entre un 19 i un 25 %, essent la soja la que en té més. A més aporten un alt contingut en fibra, cosa que exerceix molts beneficis a nivell intestinal. També són rics en vitamines com la B1, l’àcid fòlic (una vitamina imprescindible per a les embarassades), i la vitamina B6, així com en minerals com el potassi, magnesi, ferro i zinc.

Una altra de les coses interessants dels llegums és el seu poder antioxidant, és a dir, ens ajuden a mantenir-nos joves. Col·laboren també amb el sistema immunitari en la prevenció de malalties.

Articles relacionats:

Girona sota la pluja – Josep Pla

Consol — Sun, 29 Jan 2012 01:16:57 +0000

Posta de sol al Parc del Migdia

Sota la pluja, Girona té un caràcter impressionant. Vidres molls. Els degoters dels vells carrers, les pedres daurades dels casalots, treuen, amb la humitat, una resplendor ferruginosa, interna. Les herbes parasitàries de les parets regalimen. A través de l’opacitat de l’aire, les pedres blanques de la catedral tenen un to verd clar lleugerament tocat de carmí. Totes les formes semblen més unides i pastoses. El verd de la Devesa té un toc moradenc tenuíssim. Entaforades en les cases decrèpites, totes les dones semblen interessants. L’arqueologia és afrodisíaca. Sant Pere de Galligants té un aire taujà, covard, pagès, amb la sonsònia romànica. Romanicot, romanicot…! els paraigües saltironegen pels carrers estrets. La vertical dels carrers torna la gent que hi passa més petita. L’interior de la catedral és ferotge, terrible, d’una severitat que fa posar la pell de gallina. Sensació de duresa aclaparadora, freda. És un ambient que sembla dir-vos: això o res. Impressionant seguretat fanàtica! Surto als claustres. Alenada d’aire humit i fresc – agradable. Malgrat els murs dels voltants, que els deprimeixen, els claustres us alliberen. Per l’eixida que fan veig, més enllà dels Galligants, la muntanya de Montjuïc, de color rogenc, d’una qualitat argilosa, amb les roques de color de farigola seca que afloren a terra. Torno als carrers, el fanguet, els cafès de les Voltes. Prenc dos pernods, freds, de gust exquisit, que m’entristeixen. Llumets de ciutat provinciana. Electricitat amb icterícia. Es veuen caure les gotes de pluja davant de la llum de les bombetes. Sota els porxos, la gent es passeja, amb el gust, a la cara, de l’aire fresc. [...]

El quadern gris. Josep Pla

Articles relacionats:

Nutrició: Què és un producte “light” o lleuger?

Lídia — Sun, 22 Jan 2012 11:09:04 +0000

Exemples de productes lleugers

Fixa’t bé en les etiquetes dels aliments, ja que a simple vista alguna cosa que pot semblar no tenir moltes calories en té un munt. Les etiquetes a vegades enganyen, no ens hem de fiar de tots els productes lights o dietètics. Simplement hem de fixar-nos que realment portin les calories adequades.

Perquè un producte pugui ser “light” o lleuger ha de complir una sèrie de requisits:

Ha d’existir la versió light i la homòloga no light. Per exemples tenim: maioneses, patates de bossa, gelats, cervesa…

Ha de portar com a mínim un 30% menys de calories que el seu homòleg no light.

A l’etiquetatge s’hi ha de fer menció que el producte és light i s’hi ha de poder veure el valor calòric del producte (per 100 g o 100 ml), mencionant la reducció de calories. De forma facultativa, es pot incloure el valor calòric per porció.

És a dir perquè existeixi un aliment light primer hi ha d’haver el mateix aliment però en versió normal.

Aquesta reducció calòrica de l’aliment s’aconsegueix disminuint la seva quantitat d’hidrats de carboni (sucres) i substituint-los per edulcorants o bé reduint l’aport de greixos o fent servir substituts de greixos.

Els edulcorants són una alternativa al consum de sucre i permeten seguir disfrutant a moltes persones del sabor dolç, amb l’avantatge que no portin tanta energia (o ben poca), no produeixen càries i no influeixen en la glucèmia, és a dir, en els nivells de sucre a la sang.

Això fa que siguin productes adequats per gent amb obesitat o sobreprès, diabetis i hipertrigliceridèmia. Per altra banda, els productes que redueixen l’aport de greix també són aptes per gent amb hipercolesterolemia, sobreprès o obesitat.

Aquests productes fan servir uns substituts de greixos de dos tipus:

Mimètics: que simulen la textura grassa de l’aliment, però no són aptes per fregir per la seva sensibilitat al calor i el seu elevat contingut en aigua. S’utilitzen per elaborar aliments làctics, salses, gelats de llet, confitures, formatges, maioneses, mantega i iogurts.

Substituts: aquests són molt semblants als greixos, es comporten gairebé igual. Aporten a l’aliment el sabor i la untuositat pròpia del greix. Es fan servir per elaborar xocolata, confitures i aliments fornejats. A diferència dels anteriors, aquests si que poden fregir-se i cuinar-se a altes temperatures.

Alguns d’aquests productes que trobem al mercat són la llet, el iogurt, el formatge, el cacau en pols, les galetes, els cereals d’esmorzar, el pa de motlle, les torradetes, la melmelada, la mantega, la margarina i la nata.

Articles relacionats:

T’has proposat anar a córrer?

Xavier Bofill — Fri, 20 Jan 2012 20:11:46 +0000

Si per aquest 2012 t’has proposat anar a córrer per millorar una mica la forma física o fer baixar els quilos de més agafats en les passades festes, et proposem una ruta de ben segur que t’agradarà.

Aquesta ruta que us proposo avui comença al costat del Pavelló de Fontajau i recórrer les ribes del riu Ter al seu pas per la ciutat. Recorrerem la banda nord del riu per un camí de terra, grava i herba fins a arribar darrere de l’Hospital Josep Trueta, passant pel costat de les illes del Ter on podrem veure descansar, entre salzes i bedolls, ànecs coll-verd i corbs marins.

Ens desviarem del traçat d’aquest per fer una volta pel parc de la Devesa, tot passant pel nou auditori i el recinte fira. Podrem gaudir de l’ombra dels més de 2500 monumentals plataners que cobreixen les seves prop de 40 hectàrees de terreny. Aprofitarem per fer dracera escurçant el camí a través del jardí botànic i sortint a la plaça de les botxes. Retornarem llavors al nostre camí original al voltant del riu.

Tornant finalment al nostre punt d’origen, amb tot contat haurem fet una mica més de 8 quilòmetres amb un desnivell casi nul i un entorn fantàstic i lliure de cotxes.