Situació geogràfica:
Municipi del Gironès, en la confluència de quatre rius (Ter, Onyar, Güell i Galligans), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de La Selva i de L’Empordà. Està situada en els 6º 31′ 22” de longitud Est del meridià de Greenwich i als 41º 58′ 35” de latitud Nord.
Placa amb l'altura sobre el nivell del mar situada davant del Museu d'Història de la Ciutat
El territori, en gran part urbanitzat, està format en una gran part, per sediments marítims del Terciari o per sediments fluvials. El relleu és molt irregular; la part més antiga de la ciutat s’emplaça sobre d’un terreny considerablement accidentat, i la part més moderna en la plana fluvial.
L’altura de Girona sobre el nivell del mar varia segons el lloc de la ciutat en què ens trobem de forma considerable.
| Lloc | Altura sobre nivell del mar |
| Ajuntament | 68 metres |
| Plaça Apòstols | 94 metres |
| Riu Onyar | 34 metres |
| Torre Gironella | 121 metres |
| Riu Ter | 51 metres |
Unitats estructurals gironines:
Al final de l’Era Primària, ja existia un Pirineu, més modest que l’actual, que formava part de la Serra Herciana. En temps de secundaris va ser arrasat i posteriorment rejovenit pel plegament alpí. La Zona Axial és l’eix directiu de la carena. Està format per pissarres silurianes, granits, granodiorites, etc.
La Zona de les Nogueres està representada a Girona per la fossa de la Cerdanya, que està situada a una altura de 1000 o 2000 metres.
El Pre-Pirineu està format per materials calcaris dipositats en la zona Pre-Pirenaica i plegats per la pressió del Pirineu en formar-se. Paisatges més aspres, lliures de qualsevol vegetació, tallats per estrets congostos. Girona forma una petita franja de 5 quilòmetres al Nord de la Garrotxa.
El Sub-Pirineu és el “Baix Ripollès”. Diferenciat del Pre-Pirineu per ser més modern i per la presència de margues, guixos conglomerats i roques calcàries procedents de materials Triàsics sedimentats.
Les roques determinen un paisatge més acollidor al Pre-Pirineu: formes suaus, cobertes de boscos, apropiats per l’assentament humà. El riu Ter creua transversalment la regió.
Particularitats:
Pel que fa al vulcanisme, direm que a través de les falles, es van produir a finals del Terciari i durant el Quaternari importants erupcions de gasos, lava i materials de projecció que modificaren profundament el paisatge a l’Est de Girona. Avui només es conserven alguns testimonis com la zona d’Olot i d’Hostalric.
La pedra de Girona és calcària, compacte i resistent, que s’extreia de “Les Pedreres”,
La pedra numolítica és típica i present en la majoria de les construccions de la ciutat.
plena de numolits. Aquest tipus de pedra calcària amb numolits amb què estan construïts molts monuments com la Catedral, es coneix també com a “Pedra de Girona”.
Sota les margues de la Vall de Sant Daniel es troben una capa de mol·luscs característics d’aquesta zona anomenats “Bulimus Gerundensis Vidal“. Aquest mol·lusc pertanyé a la família dels cargols. La closca és allargada i més gran que la dels cargols actuals i amb una superfície de 8 o 9 espires.
Més informació:
