Situació geogràfica:
Municipi del Gironès, en la confluència de quatre rius (Ter, Onyar, Güell i Galligans), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de La Selva i de L’Empordà. Està situada en els 6º 31′ 22” de longitud Est del meridià de Greenwich i als 41º 58′ 35” de latitud Nord.
El territori, en gran part urbanitzat, està format en una gran part, per sediments marítims del Terciari o per sediments fluvials. El relleu és molt irregular; la part més antiga de la ciutat s’emplaça sobre d’un terreny considerablement accidentat, i la part més moderna en la plana fluvial.
L’altura de Girona sobre el nivell del mar varia segons el lloc de la ciutat en què ens trobem de forma considerable.
| Lloc | Altura sobre nivell del mar |
| Ajuntament | 68 metres |
| Plaça Apòstols | 94 metres |
| Riu Onyar | 34 metres |
| Torre Gironella | 121 metres |
| Riu Ter | 51 metres |
Unitats estructurals gironines:
Al final de l’Era Primària, ja existia un Pirineu, més modest que l’actual, que formava part de la Serra Herciana. En temps de secundaris va ser arrasat i posteriorment rejovenit pel plegament alpí. La Zona Axial és l’eix directiu de la carena. Està format per pissarres silurianes, granits, granodiorites, etc.
La Zona de les Nogueres està representada a Girona per la fossa de la Cerdanya, que està situada a una altura de 1000 o 2000 metres.
El Pre-Pirineu està format per materials calcaris dipositats en la zona Pre-Pirenaica i plegats per la pressió del Pirineu en formar-se. Paisatges més aspres, lliures de qualsevol vegetació, tallats per estrets congostos. Girona forma una petita franja de 5 quilòmetres al Nord de la Garrotxa.
El Sub-Pirineu és el “Baix Ripollès”. Diferenciat del Pre-Pirineu per ser més modern i per la presència de margues, guixos conglomerats i roques calcàries procedents de materials Triàsics sedimentats.
Les roques determinen un paisatge més acollidor al Pre-Pirineu: formes suaus, cobertes de boscos, apropiats per l’assentament humà. El riu Ter creua transversalment la regió.
Particularitats:
Pel que fa al vulcanisme, direm que a través de les falles, es van produir a finals del Terciari i durant el Quaternari importants erupcions de gasos, lava i materials de projecció que modificaren profundament el paisatge a l’Est de Girona. Avui només es conserven alguns testimonis com la zona d’Olot i d’Hostalric.
La pedra de Girona és calcària, compacte i resistent, que s’extreia de “Les Pedreres”,
plena de numolits. Aquest tipus de pedra calcària amb numolits amb què estan construïts molts monuments com la Catedral, es coneix també com a “Pedra de Girona”.
Sota les margues de la Vall de Sant Daniel es troben una capa de mol·luscs característics d’aquesta zona anomenats “Bulimus Gerundensis Vidal“. Aquest mol·lusc pertanyé a la família dels cargols. La closca és allargada i més gran que la dels cargols actuals i amb una superfície de 8 o 9 espires.
Més informació:


